El 4×60 benjamí femení, 4t classificat al Ct. de Catalunya de relleus

La setmana anterior a la competició encenia certes ganes de marcar un bon resultat a la jornada final: en els llistats de clubs classificats, de nou no sortia el nostre equip com a qualificat i present a les semifinals, però afortunadament es va poder donar solució contactant amb la federació i establint tres semifinals amb un recompte dels millors 17 equips de la jornada prèvia. Una altra situació extraordinària però que ja no preocupava.

Camí a Vic es preveia un gran nombre d’atletes que marcaria que allò es tractava d’un campionat de gran importància, així per tant tots estàvem ja més que contents de poder assistir-hi. El sol fet de participar era ja més que un èxit per a un equip debutant i tant jove.
IMG-20150418-WA0018 Hora d’escalfar. Gairebé un escalfament amb obstacles de tants atletes participants per esquivar, però això no impedia una correcta preparació per després entrar a la cambra de requeriments i esperar el nostre torn. Deixant més que clar per quin carril disputaríem la cursa, vist l’experiència de les prèvies, ara ja només era acabar de parlar una mica l’estratègia i tenir en compte, per sobre de tot, que estàvem allà per gaudir i passar-s’ho bé i que el resultat era secundari, l’objectiu estava més que complert.
IMG-20150418-WA0017 La nostra era la tercera semifinal i vist el perfil i temps dels altres equips, aspiràvem com a molt a fer un tercer lloc per intentar qualificar-nos dins dels 2 llocs sobrants on s’admetien els corresponents millors temps de tota la semifinal, ja que els 2 primers llocs de cada sèrie suposaven la qualificació directa i per tant hi havia un petit marge que calia aprofitar per estar a la gran final.

Amb una cursa realment intensa, més i tot des de les grades, els intercanvis de relleu de les nostres s’apreciaven extremadament ràpids i sense dificultat i una gran continuïtat que feia que l’última rellevista entrés absolutament igualada amb el 4º equip de la sèrie. Feina feta i a esperar resultats per saber si passàvem a entrar en la cursa que decidiria el Top8 de Catalunya.

IMG-20150418-WA0020 Molt més que les atletes, pares i entrenador patint per la il•lusió que ens faria poder estar a la final tot i que sabíem que seria molt difícil i no podíem exigir-ho pas. Minuts, agònics, més tard, s’anunciava que havíem passat de ronda i tan sols per un marge de dues centèsimes de segon, que, més lentes, ens haguessin deixat fora. Uns impressionants 39’78s a les semifinals (41’1s van fer a la prèvia del 28/3) havien determinat el 3º lloc d’aquella sèrie tan igualada, que havia deixat fora a les 4º per aquests 0’02s.

IMG-20150418-WA0019 Fora nervis, fora tensió, fora preocupació. Si era més que un mèrit estar a aquelles finals a Vic, era inexplicable a sobre participar en la gran final. Qualsevol lloc en la cursa, més que mai, era un èxit absolut. Això sí, corríem pel carril 1, que afortunadament aquest cop és l’únic que coneixem a les nostres pistes i això els transmetia molta confiança a les corredores.

Era el moment i les atletes sabien de la situació i encaraven la cursa de forma despreocupada però amb la màxima intensitat. Començava la cursa la Laia Guiral amb una molt bona sortida mantenint el ritme de les altres atletes, a priori molt superiors. Primer intercanvi concedint el testimoni a l’Arantxa Martínez, que enganxada al límit interior de la corba que tant coneixíem, tampoc perdia la pista a la resta d’atletes, un pam més altes que ella. Moment de la tercera rellevista, la Mar Lozano, que rebia el testimoni amb comoditat per encarar també enganxada al límit interior del carril la part final de la corba. Mentre que, des de la grada, s’observava el Lleida amb la pressió forçada d’obtenir podi, que se li queia el testimoni al terra. Una petita il•lusió de saber que les nostres no farien últimes. Un últim intercanvi, de la Mar cap a la Noa Miguel, i a més el més ràpid de tots, quan la tensió era màxima per als altres equips i això creava diversos errors que feia que la Noa s’escapés a màxima velocitat, davant d’una grandíssima sorpresa nostre, creuant la meta en 5º lloc. Immersos en tanta alegria de fer un cinquè lloc dels 43 equips participants al llarg de tot el campionat, ni ens havíem adonat que davant s’havia colat el Lleida, que declarat desqualificat per la caiguda del testimoni, ens situava, en l’últim atac d’extrema il•lusió del dia, en la increïble 4º posició de Catalunya amb un temps de 40’00s.

Així doncs la remuntada ha estat espectacular des del 10º millor temps a la jornada prèvia, a qualificar-se a la final pels pèls en el millor 8º temps, per acabar demostrant a la gran final qui manté millor la tensió i la continuïtat quan toca i imposant-se a un sol lloc del podi.

Aquest resultat ha estat sense dubte un premi en primer lloc per l’esforç, treball, humilitat, ganes de corregir errors i millorar de tot l’equip. En segon lloc el correcte plantejament de la competició; jugar, passar-ho bé i aprendre enlloc d’imprimir pressió per resultats obligats. I per últim, per la il•lusió, motivació i alegria que ens dóna a tots veure com fent el que ens agrada amb treball i passió, la recompensa no té preu.

Guifré Vidal

You may also like...