1 podi i 9 llocs de finalista al Campionat de Catalunya B-A-I

CALOR és la paraula que millor defineix el Campionat de Catalunya Benjamí, Aleví i Infantil del 2017. CALOR per que estàvem a treinta i tants graus, amb un sol de justícia, sense núvols ni la més mínima brisa. CALOR per que animar els companys quan competíen era la principal preocupació de pares i atletes. CALOR per que no marxàvem fins veure la competició dels companys. CALOR per la quantitat d’abraçades d’alegria i de consol. CALOR,… jutgeu vosaltres mateixos al finalitzar la lectura d’aquesta crónica.

IMG_1388_1La jornada arrancava a les 10 del matí amb un dia de sol espectacular, sense núvols ni la més mínima brisa i la temperatura ja s’enfilava per sobre del 30 graus, teníem CALOR. La primera en competir, l’Ainhoa Carrasco en el 2000m marxa. Va sortir valenta amb uns molt bons primers 1.500m, però els darrers 500 van ser durísissims degut a la climatología. Tot i així, va superar la posició aconseguida en la prèvia, entrant 12a amb un temps de 13’07”40. Sense temps per païr el resultat, l’Adrià Carrasco es posava a la línea de sortida dels 1000m marxa benjamí. Ens entrava la CALOR al sentir el discurs pedagògic que el jutge donava a la sortida “….si estais aquí es por que sabéis marchar y no dudaré en echar al que no lo haga…” els hi deia als atletes a 30” del tret de sortida. No va maxar com ell sap, va entrar 9è, amb una marca de 6’37”61. Conservador, sense riscos, atemorit per les amonestacions que el jutge havia promès? Mai ho sabrem. Tantmateix, el balanç de la primera tanda de marxadors, era bo i restava el plat fort a la tarda, amb el 3000m marxa infantil.

IMG_1396_2Seguidament, el 1000mll benjamí on participaven dues petites feres de 8 anys que aquest any ens han demostrat que corren moltíssim, l’Ainoa Rodríguez i la Marta Gutiérrez. Cursa boja, rápida, típica de benjamins on es corre per impulsos, per sensacions, amb atacs sense sentit, sense pensar, sense estratègies, passant del carrer 1 al 4 sense explicació i on acaba guanyant el que aquell dia està més encertat. No hi ha dos 1000mll benjamins iguals en una temporada i és el que fa màgiques aquestes categories. A l’Ainoa se li va escapar el podi a la recta final, on ens té acostumats a un final molt bo. Ahir, no va poder atrapar-les i va entrar quarta amb un temps de 3’41”00; just pel darrera, en 6a posició, arribava la Marta fent marca personal, 3’44”27. Ella havia trencat la carrera a manca de 300m posant-se primera, un pel massa aviat per aguantar el canvi fins l’arribada. No assolir el podi, ens va deixar gelats tot i la CALOR que feia, però veure les nenes, sense pràcticament haver recuperat la respiració, com si res, jugant i compartint amb els companys fa que la trascedència que li donem els grans als resultats deixi de tenir sentit.

Velocitat i tanques, era el seu torn. Primer l’Elsa Lozano corria els 220mt; finalitzava enfadada, ACALORADA, a 200 per hora per que havia fet una cursa desastrosa, en la que pitjor s’havia sentit mai….No hi ha consol quan estàs amb aquest pensament fins que canten els resultats i et diuen que has baixat la teva marca personal mig segon, deixant-la en 36”12 i que has estat a punt de pasar a la final. Aleshores, te’n adones que les sensacions en carrera poden ser molt enganyoses i que no només són paraules boniques el que et diuen quan acabes la cursa els que t’han vist des de fora.

La CALOR seguía en augment, per la temperatura del termòmetre (que no deixava de pujar) i per que s’acostava l’hora del 80mll i l’Iker Cerezo no estaba a la pista. A 15’ de la sortida, apareix per la porta…., tranquil, sense presses, com si allò no anés amb ell. Escalfa ràpid, per dir-ho d’alguna manera, mentre li posem el dorsal a la samarreta i sense temps per res més, cap a la sortida. Corre a la tercera sèrie (menys mal, li dona temps a fer un parell d’skippings de 20m abans de la sortida), i PATAPAM, fa marca personal amb 10”87 i es queda les portes de la final. Sense paraules…

IMG_1417_1Sense paraules al 80mll infantil i sense paraules al 60mt aleví on dos cohets anomenats Noa i Mar es classificaven per la final amb uns temps bonísssims de 10”68 i 10”61 respectivament. Les seves cares ho deien tot.

Volíem més per que arribava el 80mt infantil on la Lidia, l’Elsa i la Griselda venien en forma. A l’escalfament, molt bones sensacions però en el momento de la sortida…. A la primera sèrie sortia la Lidia, el jutge passava llista i de repent: “i el dorsal?”. Ups! Quin descuït, comencen el nervis, les presses i s’acaba la concentració. Es dóna la sortida, arranca bé però toca la 3a tanca i ensopega, no cau, arriba a meta. El seu plor desconsolat a final de cursa treu a l’exterior la ràbia i el nervis, i tanca la temporada. Les tanques és una prova molt traicionera però lo d’aquesta temporada ha estat massa càstig per la Lidia.
A la segona sèrie una sortida nul•la d’una atleta, desconcentra a la Griselda que es queda clavada a la sortida bona. No hi ha temps de reacció i el disgust a l’arribada és monumental, 7a de la sèrie amb 15”55, lluny de la seva marca. L’Elsa, en canvi, surt bé, li aguanta la cara a la cursa i arriba en 5ª posició a la seva sèrie. Torna a estar emprenyada per que ha fet una cursa desastrosa… (us sona?). Torna a fer marca personal, baixant per primer cop dels 15”, 14”99. De nou, sense paraules…

Mentre això passava al tartan, la CALOR del voltant de la pista pujava. Tot eren anades i vingudes dels pares i dels petits atletes animant als seus companys. “Ara qui corre? Quina prova hi ha ara? Quan li toca a….? Quan començo a escalfar?…” ànims, il•lusions, disgustos, alegries i fotos, moltes fotos,….no ens macava de res… Ni aigua, que buidàvem de 1,5l en 1,5l.

Més proves, llançament de pilota benjamí. De nou la Marta Gutiérrez trepitjava el tartan. Agafa la bola, corre pel passadís de llançament, llença i,….. des de la nostra posició ens sembla que és llarg. Ella espera pacient la medició del jutge i… surt en un sprint ferotge cap a nosaltres amb un somriure d’orella a orella… abans que ens digui la mida ja hem confirmat que és llarg: 20.46m, superant en 2m la seva marca personal. Els altres dos són més curts, però el ritual de comunicació del llançament és el mateix: un llançament, una pausa per saber el resultat i un sprint de 40m fins arribar a la nostra zona. Queda cuarta, a les portes del pódium.

IMG_1419_1Per acabar el matí, queda l’alçada aleví femení, la final del 60mt aleví femení i el Martell infantil masculí. A la primera prova, l’alçada, la Mar volia donar-li emoció a la prova i saltava les alçades més baixes al tercer intent. Era un manac de nervis i de pas, posava nerviós a tot el personal que l’estàvem seguint. Molt bons salts en l’1.23 i 1.26 però no podía amb 1.29 per milímetres, alçada que donava opció a medalla. Gran concurs i gran resultat: 5 classificada.

En els 60mt la Noa tornava a fer marca personal (10”64) i entrava en 6a posició; la Mar sense gaire bé temps per recuperar-se de l’alçada feia 10”77 i entrava 8a a la meta.

IMG_1425_1En Martell, el Jordi Pizarro, que ens havia donat la sorpresa a la prèvia, no li acabaven de sortir les coses; llençava agarrotat; tots els nervis de la prèvia, la classificació i l’espera fins el dia de la prova estaven voltejant amb cada gir del Martell i, com si fossin una corda que tirava cap a ell, no deixaven que el martell sortís en condicions. Meritòria 12ª plaça amb un llançament de 15.02m en la seva primera participació llençant en un Campionat de Catalunya.

Ufff! Moltes emocions durant un matí intensíssim. Ara podíem dinar i es feia extrany poder gaudir de la sobretaula sense les presses de tenir que anar a cap prova; fins les 18:00h no tocava llançament de disc on la Georgina feina un molt bon llançament en el seu primer intent i es colava 8a, superant la posició que havia assolit a la prèvia. Com el Jordi, gran campionat el de la Georgina en la seva primera aparició en un esdeveniment com aquest.

IMG-20170611-WA0117I a mesura s’anava fent tard i baixava la CALOR, s’acostaven les proves llargues. Primer el 3000mll infantil amb l’Alejandro i l’Anna Rovirosa. Desprès el 3000mm infantil amb el Pau Calatayud i la Griselda Serret. En els llisos masculí, es surt ràpid i el grup passa en 3’30’ el primer 1000. És un ritme exigent i l’Alejandro el paga en el 2n quilómetre; el tercer recupera una mica i acaba en 11’08”56 (la seva 2ª millor marca de sempre) entrant a meta en 11a posició. És el premi a una temporada que ha anat de menys a més i que ha acabat de forma sensacional, sorprenent fins i tot al que escriu aquesta crónica.
Que dir de l’Anna en llisos femení… té un esperit competitiu i una capacitat de patiment fora de lo comú. Es va colar 5ª amb marca personal inclosa, 11’49”09. Un cop més sense paraules.

IMG_1489_1I la darrera prova… la marxa infantil. El Pau Calatayud tenia un repte entre cella i cella; sortia concentrat, valent, amb ganes i tornàvem a veure el Pau lluitador amb la mirada fixe en l’objectiu. I l’objectiu era no perdre el 2n grup de cursa, el que donava els llocs entre 5è i 7è. En cada volta deia que no podía (“…vinga Pau que pots….”- sortia de la grada). El seu ritme era exactament igual que a la volta anterior i per primer cop aquesta temporada baixava del 17’ i es situava 6è a meta amb una temps de 16’44”99. En aquest Campionat hem retrobat el Pau.

Per escriure les darreres linies d’aquesta crónica m’he de posar de peu… No tinc paraules per descriure la temporada de la Griselda, que ha culminat amb una darrera cursa sensacional. Cursa d’estratègia durant el primer kilòmetre i mig, sense desgast i vigilant a les seves rivals. Canvi de ritme sec, dur i en progressió a manca de 3 voltes per anar deixant a la resta atletes enrera i plantant-se a la meta com a CAMPIONA de CATALUNYA amb una marca espectacular de 15’52”53. “Sergi, com he de correr a la final?” em preguntava just el dia d’entrenament després de la prèvia. El va clavar tal i com jo li havia suggerit. Quants cops, abans d’arribar a Castellar del Vallès, haurà fet el seu cervell aquesta mateixa cursa?

Resultats
Infantil
Aleví
Benjamí

You may also like...